nits en blanc 
un espai literari d'històries que ens uneixen i d'altres coses...
|
|---|
|
El tanc II: la independència Si creiem que aquests episodis poc o res tenen a veure amb la lluita de moltes nacions d’avui, com la nostra, molt em temo que ens equivoquem. Perquè la història es repeteix una i altra vegada. I ara les guerres són econòmiques i polítiques (que ve a ser el mateix) i no n’estem vivim només una, sinó una guerra de guerrilles, on guanyarà aquell que aguanti millor el desgast. Sempre em crida l’atenció el fet que la indústria nord-americana només reconeix inspirar-se en fonts del bloc “occidental” (eufemisme d’ells mateixos) per a (re)construir grans històries. No fos cas que, com els espanyols, haguessin de (re)conèixer que la història (i també la bèl·lica) podria existir sense ells. El tanc II: la independència (pdf, 09/11/17)
El tanc (o per què ens envaïu?) Després dels terribles fets ocorreguts ahir al nostre país (Catalunya), on les forces policials s’han trobat amb l’única resistència de mans alçades, clavells i cants dels nostre himne nacional, recordo amb extraordinària presència una anècdota que havia llegit fa anys i que ara brilla més que mai en la meva desdibuixada memòria, amanida amb fonts (re)consultades recentment. Si creieu que poc o res té a veure amb la invasió produïda ahir, només us diré que llegiu atentament i que canvieu: “tanc soviètic/KV” per “Catalunya”, “dispars/foc del tanc” per “mans alçades/clavells”; de l’altra bàndol no cal canviar res, perquè els canons, bateries de foc, mines i demés són fàcilment associables al que tots sabem. Els esdeveniments militars actuals es podrien reescriure sense armes, tot i que a molts estats els sembli impossible encara al segle XXI. El tanc (o per què ens envaïu?) (pdf, 02/10/17)
FILM-HISTÒRIA (UB) publica el meu article "Del Cinerama al cine digital: del cenit a la decadencia" (Vol. 26, núm.1, 2016) La revista científica d'història i cinema de la Universitat de Barcelona publica el meu article. Feu clic a la foto per descarregarlo en pdf! (un cop al web de Film-Història, feu clic a "Descargar el archivo pdf" sota la capçalera)
Film Ireland també publica "Cinerama to digital cinema"
La revista de cinema més important d'Irlanda, Film Ireland, publica el meu article "Cinerama to Digital Cinema: from the zenith to the decline". Se suma a una llarga llista de publicacions d'aquest article en revistes, webs i blogs. Cliqueu aquí per llegir l'article!!!
Cinema Technology (Regne Unit), publica el meu article "Cinerama to digital cinema: from the zenith to the decline" La revista tecnològica de cinema amb més impacte i difusió a nivell mundial, Cinema Technology (Regne Unit), publica el meu article "Cinerama to digital cinema: from the zenith to the decline". L'article es troba a les pàgines 69 a 71 del número de juny que acaba de sortir i que s'ha distribuït també al Congrés Cine Europe 2016, que aquest any ha tingut lloc a Barcelona del 20 al 23 de juny. Tot un honor! Us convido a llegir-lo: per què el cinema digital intenta imitar (sense apropar-s'hi) el cinema que ja existia l'any 1952? El podeu llegir fent clic a sobre la foto!!!
La prestigiosa revista CONTRAPICADO publica "Del Cinerama al cine digital: del cenit a la decadencia" El número #49 de la revista CONTRAPICADO publica una versió en exclusiva de l'article, amb un final ampliat i inèdit.
També aparegut a:
Jerónimo Rivera Presenta (Colombia)
Del Cinerama al cinema digital: del zenit a la decadència Novetat
En Tarantino, a Cannes el 2014, va dir: “Amb el format digital, el cinema com jo el coneixia és mort. S’ha convertit en veure la televisió en públic.” Als grans estudis els importa poc si la resolució és superior en el negatiu, si la sensació que percep l’espectador és més real amb el cinema tradicional, si el cinema digital es veu pixelat o cansa l’espectador. Hi ha un abisme de distància entre els suposats experts i els vertaders amants d’un art: els primers creuen conèixer la veritat imposada i l’assumeixen com pròpia, els segons sabem que l’art expressa la veritat per si mateixa. A tots aquells friquis que creuen saber la veritat sobre el cinema digital, ara tenen l’oportunitat d’obrir els ulls (també literalment). A causa de l'expectativa generada per aquesta publicació, us la presento en català, castellà i anglès. Del Cinerama al cinema digital: del zenit a la decadència (Català) (pdf, 11/01/16) Del Cinerama al cinema digital: del cenit a la decadencia (Castellano) (pdf, 11/01/16) Cinerama to digital cinema: from the zenith to the decline (English) (pdf, 11/01/16)
|
L'invent del DNI (o com viure eternament i no poder ressuscitar morts) Darrere d'un fet real, un relat en clau d'humor. Un company em va explicar una anècdota d’aquelles que fan pensar. L’avi d’un amic seu va deixar de cobrar la pensió de cop, sense motiu, així que el seu fill va anar a informar-se a les oficines governamentals corresponents: li van dir que l’avi constava com a difunt. [...] La resposta de la policia fou més estranya encara: no podien comprovar que el DNI que tenia l’avi fos autèntic o, més ben dit, que correspongués a aquella persona en concret [...] [...] el més interessant d’aquests fets acostumen a ser el seu rerefons: si a ell el van donar de baixa per defunció, és lògic pensar que hi va haver un error i que qui va morir realment va ser algú que es deia igual que ell o que tenia un DNI molt similar (o igual), o ambdues coses. [...] cal ressaltar el fet que hi hagi més de 100.000 DNI duplicats a Espanya i que gent que treballi amb bases de dades hagi vist “cada setmana un o dos DNI duplicats” o que hagin arribat a veure “tres persones amb el mateix DNI” [...] L'invent del DNI (o com viure eternament i no poder ressuscitar morts) (pdf, 28/12/15)
|
Trilogia "eleccions": històries per a no dormir Aquí teniu 3 assaigs que us faran tenir algun que altre malson. Els títols ja són prou descriptius. Tot el que s'hi comenta és real, per molt increïble que sembli. El que cal fer és fer-nos preguntes i intentar trobar les respostes. L'estrany cas del sorteig de les meses electorals (pdf, 18/12/15) El vot dels morts (pdf, 18/12/15) El vot no és secret (pdf, 18/12/15) NOTA: els diaris El Periódico i El Punt Avui (en paper i on line) publiquen extractes dels assaigs: L'estrany cas del sorteig de les meses electorals (El Periódico, 22/12/15) El vot impossible dels residents a l'estranger (El Punt Avui, 22/12/15)
Las diez cartas del 22 de diciembre
|
El mitjà es justifica a si mateix: com ho sabies, Franz? Amb un clar exemple, la fotografia, tenim resolta una qüestió important: per què ens enganyen i, a sobre, estem contents? El mitjà es justifica a si mateix: com ho sabies, Franz? (pdf, 14/11/15) La pregunta clau és: Com un escrit dedicat a la fotografia és perfectament vàlid per a descriure la guerra que vivim actualment? NOTA: els diaris Ara (en paper i on line), El Periódico i El Segre (on line) publiquen un extracte de l'assaig: La guerra kafkiana (Ara, 30/11/15) L'economia, la guerra i Kafka (El Periódico, 24/11/15) Com ho sabies, Franz? (El Segre, 19/11/15) El mitjà es justifica a si mateix (aplicat a la fotografia) (El Segre, 15/11/15)
La violencia machista, Kafka y el voto expatriado, en las cartas destacadas del 24 de noviembre5. Enric Mas, investigador de Barcelona, hace referencia en su carta ‘La economía, la guerra y Kafka’ al papel de la guerra en la sociedad actual: "La economía actual vive del proceso en sí, no del resultado. Las cosas (bien) acabadas no interesan. De forma parecida, Franz Kafka describe sociedades e individuos que mantienen el hilo de la existencia gracias a, por ejemplo, procesos jurídicos sin fin, sin importa el delito del que se te acusa ni la resolución del caso. El medio se justifica en sí mismo. Y la guerra que se está librando también".
|
No ho faci tan bé, sr. Wouk (o l'art de la mediocritat) Un assaig crític sobre l'art de la mediocritat. Cada cop que surt a la venda un nou invent [...] penso en Victor Wouk i també en un pacient meu. En Victor Wouk fou un enginyer i inventor molt perseverant. El meu pacient també té una història interessant. Com a enginyer de l’holandesa Philips, va treballar en la invenció del sistema Vídeo 2000 [...] La lliçó estava apresa: a partir de llavors calia fer les coses ràpidament i malament. [...] Fins aquí podeu pensar que és una obvietat. Potser sí, però hi ha un agreujant: l’administració fa el mateix. Fa molt de temps que és una empresa més, una gran multinacional, de fet. Cada cop que surt un "gran" invent, penso en el sr. Wouk i en l’enginyer de la Philips. M’ajuda a comprendre per què estem com estem. M’ajuda a veure que la tecnologia de la llar és un perfecte reflex de com van les coses a gran escala. Si Víctor Wouk i Philips haguessin acabat els seus projectes de forma mediocre, haurien triomfat. [...] No ho faci tan bé, sr. Wouk (o l'art de la mediocritat) (pdf, 07/03/15) NOTA: El diari El Segre on line publica un extracte de l'assaig el 18 de març de 2015. Cliqueu aquí
|
Una conxorxa d’enzes: Goscinny i Uderzo ho sabien molt bé He llegit, en un bloc, un escrit que divideix els funcionaris en dos tipus. Un primer tipus, solitari i rutinari, que es deixa seduir per la monotonia, l’avorriment i que desprestigia el col·lectiu [...] Recorda amb nostàlgia el moment en què va aprovar les oposicions com una fita, i no veu res més enllà que la seva cadira, l’estimada eternitat, el quadre d’en Dorian. Però, com tota història d’amor, després es complica (només cal una petita espurna) i la fita passa a ser un petit èxit que el record del passat fa encara més amarg que una derrota. [...] i un segon tipus, el funcionari que ha fet dels seus anhels una carrera de debò, des de petit, amb esforç durant tota la vida (no només per aprovar un examen o deu), amb una gran dedicació i voluntat (treballa amb la seva pròpia vida, un lord Henry en persona) [...] hi falta el tercer grup [...] És aquell conegut realment diferent, interessant, que té quelcom que no saps d’escriure i alguna (o més d’una) inquietud [...] Quan el vas a veure al cap de deu anys a la mateixa cadira, el veus gris, sense llum [...] El com sé tot això prové del fet que als 32 anys el millor que havia fet era entrar a l’administració i i sortir-ne. Tot el que m’ha arribat a les mans sobre aquest etern (sic) tema de l’administració ha estat escrit per crítics, una part dels quals es complany a si mateix, i els de l’altra no deuen costar gaire cars. Molts culpen als de fora de tot el mal que passa dintre [...] Una conxorxa d’enzes: Goscinny i Uderzo ho sabien molt bé (pdf, 05/12/14) NOTA: El diari El Segre on line publica un extracte de l'assaig el 10 de desembre de 2014. Cliqueu aquí
|
Segueix el teu cor (extracte) A la part nova de Montblanc, al límit entre els terrenys edificats i els que encara pertanyen a la natura, hi viu la família de la Rosa. L'Anna, companya de l'institut, viu a la part vella, entre muralles. Al sortir de classe, la Rosa acompanya l'Anna a casa a través de muralles i carrers empedrats en el que sembla un dia qualsevol, però que serà molt més que això. El fet de conèixer l'Anna en el seu ambient familiar, amb el Cesc, el seu germà cec ple de vida i de bon humor, cambiarà el destí d'amdues famílies per sempre més. El llibre Segueix el teu cor ja és a la venda. Segueix el teu cor (extracte primer) (en format .pdf)
|
Els habitants de la nit Relat psicològic de presentació dels personatges de Nit en blanc, sobretot pel que fa a en Joan i a en Marcel. Ajuda a comprendre molt més la relació entre aquests dos personatges clau del llibre quan el temps i la diferència d'edat deixa de ser una barrera. Fou el primer relat que vaig escriure i estava pensat per començar Nits en blanc, però al final ha quedat inèdit fins ara. Ja el vaig introduir a la presentació a Montblanc el 13 d'abril de 2008. Els habitants de la nit (en format .pdf)
|
Nits en blanc (extracte) Què passa si la persona que més has estimat a la teva vida i en la qual penses cada dia de la teva existència, però que ja no veus des de fa anys, et truca un dia qualsevol i et diu que vol quedar per parlar amb tu? I si per veure-la has de fer un viatge-proesa, no el faries? I si comencen a passar infinitat de coses absurdes en un sol dia com si algú no volgués que fessis aquest viatge... Un relat en clau d'humor, on la incògnita del retrobament amb l'amor sobrevola el destí del nostre protagonista en les seves "nits en blanc". Nits en blanc (en format .pdf)
|
El comiat que no s'esdevingué (extracte) A aquells que hi vàreu ser, ja podeu deduir l'emoció que pot contenir aquest relat. A tots aquells que no hi éreu aquell dia, us el recomano per entendre què va passar i per quin motiu ho recordem. També forma part de Nits en blanc. Nota: si t'hi sents identificat també és pura coincidència... El comiat que no s'esdevingué (en format .pdf)
|
Ja podeu trobar Segueix el teu cor i Nits en blanc en aquests establiments i Venda on-line: A Barcelona: PODEU COMPRAR ELS LLIBRES SIGNATS/DEDICATS PER L'AUTOR DIRECTAMENT AQUÍ: LLIBRERIA ANTINOUS - Casanova, 72 (BCN, Eixample). VENDA ONLINE: Llibreria Antinous Segueix el teu cor CÓMPLICES LLIBRERIA - Cervantes, 4 (BCN, Drassanes). VENDA ONLINE: Cómplices Llibreria Segueix el teu cor LLIBRERIA URGELL - Comte d'Urgell, 28 (BCN, Eixample) ABRACADABRA - Gral. Álvarez de Castro, 5 (BCN, Santa Caterina) CASA ANITA - Carrer Vic, 14 (BCN, Gràcia) LLIBRERIA AL·LOTS - Consell de Cent, 266 (BCN, Eixample) LLIBRERIA DORITA - Teodora Lamadrid, 29 (BCN, Sant Gervasi) A Lleida: LLIBRERIA CASELLES - C. Major, 46 (Lleida). VENDA ONLINE: Caselles Nits en blanc Segueix el teu cor QUIOSC CIMADEVILLA - Santa Cecília, 4 (Lleida) JOSOL i ANNA BORRAS S.L. - Vallcalent, 49 (Lleida) A l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà): LLIBRERIA L'ÍNDEX - Lluís Carulla i Canals, 63 (L'Espluga de Francolí)
També us els puc fer arribar dedicats personalment, només us cal escriure:
|
 |
 |
 |
 |
08-43-57%5D.JPG) |
 |
 |